Pels animals

Éssers sensibles

Com nosaltres, els animals poden patir o sentir plaer, i haurien de poder viure la seva vida de la manera que desitgin. Els animals són sensibles, és a dir, són conscients, estan dotats d’emocions i poden experimentar un gran ventall de sensacions. En consumir animals, els condemnem a una vida de misèria i a una mort terrible. Només a Catalunya, cada dia, matem 140000 animals en escorxadors i sacrifiquem milions d’animals aquàtics. Amb quin dret els robem la vida?

 

Porc en un escorxador – Aitor Garmendia

 

Selecció genètica

La selecció genètica transforma el cos dels animals per fer-los el màxim de rendibles possible, en detriment de la seva salut. Els porcs, les gallines i les vaques han estat seleccionats per produir el màxim de carn. Moltes gallines moren en granges fins i tot abans de portar-les a l’escorxador: el seu cor, el seu esquelet i els seus pulmons són incapaços de suportar aquest creixement muscular accelerat.

Les gallines ponedores han estat seleccionades genèticament per pondre el màxim d’ous possible. Mentre que una gallina salvatge pon al voltant d’una vintena d’ous per any, les gallines de granja actuals en ponen més de 300. Aquesta productivitat exigent en calci—per a la formació de les cloves d’ou—és una causa important de descalcificació òssia, la qual provoca fractures freqüents a les gallines.

 

Explotacions ramaderes

Des del moment en què neixen, la majoria dels animals són maltractats. Els porquets són capats amb un bisturí i se’ls talla la cua i les dents, tot sense anestèsia. Als vedells se’ls crema les banyes amb foc, als pollets de gallina se’ls crema la punta del bec, etc. Aquestes mutilacions doloroses són les pràctiques estàndard en la ramaderia convencional, i molt corrents a la ramaderia ecològica.

 

Porc en una granja – Aitor Garmendia

 

La majoria dels animals de granja es troben tancats en granges immenses amb milers d’individus. Separant els animals per la força, entatxonant-los o aïllant-los en gàbies, aquestes granges priven als animals de tenir relacions afectives i els exposen a patiments físics i psicològics. Activitats essencials com córrer, jugar, saltar o explorar són senzillament impossibles a la immensa majoria d’explotacions ramaderes.

A les granges de la indústria làctia, el vedell és separat de la seva mare just després de néixer o durant les 24 hores posteriors: no es tornaran a veure mai més. És una experiència veritablement traumàtica i, després de la separació, sovint es busquen cridant durant dies. Els vedells passen les vuit primeres setmanes de la seva vida tot sols en cel·les individuals sovint amb prou feines més grans que ells: si es quedessin amb la mare, beurien la llet que ens han de vendre a nosaltres.

 

Com funciona la indústria làctia – Spergularia rubra

 

Matança

Els animals pateixen també en ser transportats, de vegades durant desenes d’hores en condicions tan estressants que alguns no poden resistir-ho. Aterrits i esgotats, se’ls fa baixar del camió brutalment per fer-los entrar a l’entorn sorollós i desconegut que és un escorxador. 

Quan els matem, la majoria d’animals només tenen unes quantes setmanes o mesos d’existència. Matem a les gallines d’engreix als 40-45 dies quan tenen una esperança de vida de 8 anys, matem els porcs als 6 mesos quan poden viure 15 anys, els vedells als 3-8 mesos quan poden viure 20 anys… 

Als animals se’ls electrocuta, se’ls gaseja o se’ls trenca el crani amb una pistola, i posteriorment se’ls dessagna o degolla directament. Alguns estan mal “atordits” i recuperen la consciència mentre s’estan dessagnant.

 

Vaca a punt de ser atordida – Aitor Garmendia

 

Els pollets mascle de la indústria dels ous són gasejats o triturats vius el seu primer dia de vida, ja que no ponen ous i no són d’una raça orientada a la producció de carn, i per tant són considerats com a escombraries per la indústria. Els pollets femella fràgils, malalts o en nombres superiors als necessaris patiran el mateix destí.

 

Pollets mascle a punt de ser ofegats en una bossa de plàstic – PACMA

 

I els peixos?

L’aqüicultura imposa unes densitats enormes als peixos, i és una font d’estrès, malalties, ferides… A més, fa augmentar encara més el nombre de víctimes de la pesca, ja que sovint s’alimenta els peixos de piscifactoria amb petits peixos salvatges. A petita escala o industrial, “sostenible” o en piscifactories, la indústria pesquera imposa sempre una agonia llarga i dolorosa als animals.

 
Per saber-ne més:

El Millor Discurs que Mai Sentiràs — Conferència universitària

Norm, un curtmetratge

– Documental Earthlings sobre la nostra relació amb els altres animals

Dairy is scary — la indústria làctia explicada en 5 minuts

 

*Pàgina basada en contingut original de L214

© 2021 Ajuda vegana