Pel medi ambient

Un perill per a la biodiversitat

Un 94% de la biomassa de mamífers terrestres al món—excloent-ne els humans—està formada per animals de granja, mentre que els mamífers salvatges ja només en representen un 6%1. La ramaderia, l’agricultura i l’aquacultura són considerades una amenaça per a 24001 de les 28338 espècies considerades en perill d’extinció per la IUCN (2019), principalment en tant que contribuïdores a la destrucció d’hàbitats naturals2.

La ramaderia, incloent-hi les granges i les plantacions destinades a alimentar animals de granja, acapara un 77% de la superfície terrestre destinada a la producció d’aliments a nivell mundial. Tot i això, només aporta un 18% de les calories i un 37% de les proteïnes que sostenen la població mundial. En contraposició, el cultiu de plantes destinades al consum humà representa només un 23% de la superfície agrícola i tanmateix aporta el 82% de les calories i el 63% de les proteïnes3.

 

Superfície de terra utilitzada per a la producció d’aliments – Our World in Data

 

Emissions de gasos d’efecte hivernacle

“Menja local” és una recomanació que sentim sovint. Encara que ens pugui semblar lògic a primer cop d’ull, és un consell molt poc eficaç a l’hora de reduir el nostre impacte ambiental. El transport d’aliments representa només un 6% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector alimentari. El tipus d’aliment que mengem, doncs, és molt més important que el lloc d’on ve3. Un estudi dut a terme el 2008 a Estats Units va concloure que substituir la carn per alternatives vegetals un cop a la setmana tenia més impacte que comprar tots els aliments de km 0 cada dia de la setmana4.

 

Emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de la producció d’aliments – Our World in Data

 

S’estima que la producció, transport i venda d’un quilo de pollastre allibera l’equivalent a uns 6 kg de CO2. En comparació, aliments vegetals com ara el blat, blat de moro, tubercles, fruits secs, pèsols, tomates, pomes, plàtans, cítrics… n’alliberen entre 0.3 i 1.4, és a dir, entre quatre i vint cops menys3.

La carn, els ous i els lactis representen el 83% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’alimentació europea. En comparació, les fruites, verdures, llegums i fruits secs sumats en representen un 4%, els cereals un altre 4% i els tubercles un 1.5%. El 7.5% restant prové d’olis i begudes5.

 

Emissions de gasos d’efecte hivernacle per tipus d’aliment a la UE – Our World in Data

 

Segons les Nacions Unides, la ramaderia i la piscicultura alliberen al voltant d’un 14.5% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle al món, en comparació amb un 13% d’emissions derivades del transport. És a dir, el consum de carn, peix, ous i lactis contribueix més a l’escalfament global que tots els cotxes, avions, vaixells, camions i trens sumats6.

 
La pesca, un desastre ecològic

L’Organització de les Nacions Unides assegura que tres quartes parts de les zones de pesca al món estan sobreexplotades o severament empobrides a causa de la sobrepesca7. Avui dia es pesca sobretot a través de xarxes massives gens selectives que causen que, juntament amb els peixos capturats, també es capturi animals d’espècies que no són un objectiu. S’estima que cada any es mata més de 300000 dofins, balenes i belugues com a danys col·laterals de la pesca8.

La majoria de peixos criats en piscifactories són alimentats amb farina de peix obtinguda de quantitats enormes de peixos petits pescats als mars i oceans, la qual cosa accelera significativament el seu procés d’extinció9.

Un estudi recent dut a terme a l’Oceà Pacífic en una àrea d’1.6 milions de km2 estima que un 46% del pes total de les deixalles marines recol·lectades corresponen a xarxes de pesca, mentre que la majoria del 54% restant es compon també d’altres materials de pesca. Les ampolles, taps, bosses i palles de plàstic només en representen un 8%10.

 
Fonts:
    1. Bar-On, Y. M., Phillips, R., & Milo, R. (2018). The biomass distribution on Earth. Proceedings of the National Academy of Sciences, 115(25), 6506-6511.
    2. www.iucnredlist.org/search
    3. Poore, J., & Nemecek, T. (2018). Reducing food’s environmental impacts through producers and consumersScience, 360(6392), 987-992.
    4. Weber, C. L., & Matthews, H. S. (2008). Food-miles and the relative climate impacts of food choices in the United States. Environmental Science & Technology.
    5. Sandström, V., Valin, H., Krisztin, T., Havlík, P., Herrero, M., & Kastner, T. (2018). The role of trade in the greenhouse gas footprints of EU diets. Global Food Security, 19, 48-55.
    6. www.fao.org/news/story/en/item/197623/icode/
    7. www.un.org/press/en/2010/sea1933.doc.htm
    8. wwf.panda.org/discover/knowledge_hub/endangered_species/cetaceans/threats/bycatch/
    9. IUCN. Durabilité des aliments pour le poisson en aquaculture : réflexions et recommandations sur les aspects technologiques, économiques, sociaux et environnementaux (2017).
    10. Lebreton, L., Slat, B., Ferrari, F. et al. Evidence that the Great Pacific Garbage Patch is rapidly accumulating plastic. Sci Rep 8, 4666 (2018).

 

Per saber-ne més:

www.ourworldindata.org/environmental-impacts-of-food — Informació sobre l’impacte ambiental de diferents tipus d’aliments

– Documental Cowspiracy sobre l’impacte ambiental de la ramaderia a Netflix o a YouTube

– Documental Seaspiracy sobre l’impacte ambiental de la pesca a Netflix

© 2021 Ajuda vegana